Dia 2 de desembre se varen celebrar les eleccions entre els pares i mares de l’escola per formar part del Consell Escolar. Aquest és el màxim òrgan de govern dels centres educatius, on es pot participar activament de les decisions que ens afecten i on hi estam representats tots els membres de la comunitat educativa.
Però, què vol dir això exactament? Idò això vol dir que al Consell Escolar es posen damunt la taula totes aquelles qüestions que afecten l’educació dels nostres fills, no només les que es refereixen a les infraestructures, també s’hi posen les que afecten la línia educativa del centre. Direcció, mestres, personal no docent, ajuntament, pares i mares hi tenim representació.
Jo represent els pares i mares al Consell Escolar juntament amb altres persones i vos puc dir que fins ara, la meva experiència ha estat molt positiva. M’he sentit escoltada i tinguda en compte i no m’ha importat mai el fet que, els pares, siguem minoria perquè parlant ens hem entès sempre i hem après sempre tots de tots.
Els pares i mares que forman part del Consell Escolar de la nostra escola sempre fem aportacions i tenim ben clar que l’educació infantil i primària és una etapa importantíssima en la vida dels nostres fills i filles que els marcarà per sempre i que a banda de formar-se acadèmicament s’hi formen també com a persones. L’escola és on viuen en col·lectivitat i valors com la solidaritat, l’afecte i el respecte pels companys, la igualtat de gènere, la igualtat d’oportunitats, la justícia social, el desenvolupament sostenible, l’estima per la nostra cultura i la nostra terra, etc... s’aprèn també a l’escola. S’hi passen 9 anys de la seva vida.
9 persones (nou) varen acudir a votar els representants dels pares i mares que tocava renovar. No val la pena treure percentatge de participació. En números absoluts el resultat és encara més sorprenent: 9 persones trobaren que valia la pena decidir per incidir.
Si la ciutadania no pren d’una vegada consciència que cal ser presents als diferents òrgans de participació (que no són molts) per possibilitar els canvis que volem, anam perduts.
Hem de poder dir el que trobam, el que pensam què s’ha de millorar i com pensam que se pot construir una societat millor.
Es tracta de participar de manera constructiva però participar al cap i a la fi.
No sé com catalogar aquesta participació a les votacions a la nostra escola: baixa? escassa? Testimonial? I, el que és pitjor, no puc entendre’n els motius. La coincidència amb les eleccions sindicals del professorat no és motiu suficient. A la nostra escola es varen mantenir els serveis complementaris, menjador i activitats extraescolars per tant aquest no seria un motiu suficient segons el meu punt de vista.
Pot ser hem d’anar a cercar més lluny. Per què no ens interessa això? Què ens importa del que passa a l’escola? El rendiment acadèmic dels infants? Que hi estiguin el màxim de temps possible? Que aprenguin les matèries que la llei diu que han d’aprendre? O que siguin educats per esser persones amb capacitat suficient i sentit de la responsabilitat i amb criteri propi en esser grans?
La baixíssima participació no serà motiu suficient per desanimar-nos als que volem continuar fent feina per millorar les coses, sempre n’hi haurà de gent que voldrem esser presents a les decisions que ens afecten. A les candidates que a partir d’ara ens acompanyaran en aquesta tasca, Aina Amengual i Begoña Ferretjans vull donar-los la benvinguda i dir-los que serà un plaer compartir aquest espai ara també amb elles. Per a mi ha estat un gran aprenentatge.
